Vull estimar-te

Vull estimar-te
fins que la pell
desaparegui
i em plorin
els llavis
al besar-te.

Vull cremar
volent-te,
no rostoll,
sinó tascó
humit
de fusta blanca.

Vull encendre
tots el vitralls
rogencs
de l'alba
amb la teva sola
imatge.

Vull tenir-te
sencera
acabalant l'aire
que necessito
cada nit
per abraçar-te.

Vull envellir
com una tija
de cànem
trenat a tu
i, amb tu,
vinclar-me.

Marc Vilarassau